Sant Miquel de Cuxa
Abadia de Sant Miquel de Cuixà
Una història d'onze segles d'antiguitat
Des de la seva fundació al segle IX, laAbadia de Sant Miquel de Cuxa contribueix al desenvolupament cultural i espiritual de la Catalunya oferint als visitants una patrimoni arquitectònic i artístic excepcional.
A causa de l'alçada dels homes que la dirigien o que la freqüentaven, Sant Miquel de Cuxa va deixar la seva empremta en la història de Europa Occidental a principis de l'any 1000.
I si fossis el següent a visitar la nostra abadia?
Opinions dels visitants de l'Abadia de Saint Michel de Cuxa
L'Abadia de Sant Miquel de Cuxà, un viatge en el temps
Situat al peu del Canigó, ha resistit la prova del temps i ha estat testimoni de la història tumultuosa de la regió. Descobriu els vestigis d'un passat gloriós: el claustre, la basílica, la cripta... tants llocs carregats d'història que us transportaran al cor de l'Edat Mitjana.
Cap al 840 una comunitat de monjos benedictins es va establir a Eixelada, en un congost de la Tet, prop de l'actual
Olette. Però, el 878, una crescuda del riu va destruir completament aquest monestir. Els supervivents es van resfugiar a Cuixà.
L'any 974, Garin va consagrar la gran església abacial, que encara es manté. És un edifici excepcional, l'església preromànica més gran conservada de França. Els seus arcs de ferradura demostren la seva herència del món antic. Al segle XI, devem el deambulatori, el campanar i la cripta amb la capella del Pessebre a l'abat Oliba, figura emblemàtica de Catalunya, promotor de la "Pau i Treva de Déu" bisbe de Vic, abat de Ripoll i Cuixà i fundador de Montserrat.
Al segle XII, es va construir un claustre sota el regnat de l'abat Gregori en marbre rosa de Conflent. Aquesta obra escultòrica
és remarcable pel seu fantàstic bestiari i els seus motius vegetals finament cisellats. En aquesta època també es va construir una tribuna frontal a Cuxa, comparable a la de Serrabona, que va ser destruïda però de la qual s'han conservat fragments. Claustre i
La tribuna són obres mestres de l'escultura romànica a Occident.
El 1791, després de la supressió dels ordes religiosos, els darrers monjos van marxar i l'abadia va ser venuda. La teulada de l'església es va esfondrar, i el campanar nord es va esfondrar el 1838. Els marbres es van desmuntar i vendre gradualment. Molts es van exportar als Estats Units: avui dia, un claustre de Cuxa es torna a muntar als Claustres de Nova York.
El 1919, els monjos cistercencs de l'abadia de Fontfroide es van establir a Sant Miquel de Cuixà.
La restauració al llarg del segle XX va ser un veritable renaixement: l'església va recuperar una teulada, es va reconstruir més de la meitat del claustre amb els capitells recuperats i es van buidar les criptes.